A les portes d’un altre derbi català històric, una nova exposició institucional desvetlla les arrels, l’orgull i els reptes socioculturals dels aficionats que mantenen viva la passió pel club molt més enllà de les fronteres de la capital i del discurs hegemònic.

En un escenari esportiu sovint dominat per narratives hegemòniques i de consum de masses, la pluralitat identitària de Catalunya guanya un protagonisme especial aquesta setmana amb la inauguració de la mostra sociològica «La Força d’un Sentiment: El Llegat del RCD Espanyol». Promoguda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb administracions municipals, la iniciativa respon al debat urgent sobre la diversitat representativa de la regió. L’exposició, acollida simultàniament en centres culturals de la capital i als voltants del modern RCDE Stadium, a Cornellà de Llobregat, convida el públic a comprendre les profundes arrels de l’altre gegant del futbol barceloní. Fundat el 1900 exclusivament per estudiants universitaris locals —en contrast directe amb la fundació de caràcter estranger del seu històric rival veí—, el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona s’ha consolidat com un símbol innegable de resistència. L’esdeveniment mapeja els reptes crònics de prosperar a l’ombra d’un colós mediàtic global, destacant, amb dades estadístiques i fons inèdits, la lleialtat inquebrantable d’una base d’aficionats que transforma l’adversitat en un orgull comunitari singular, un fet que es fa palpable als carrers a cada nou i fervorós derbi català.

La trajectòria del RCD Espanyol és, intrínsecament, la crònica del desenvolupament urbà i demogràfic de la mateixa àrea metropolitana. Històricament lligat a l’emblemàtic i desaparegut estadi de Sarrià, el club va viure una odissea territorial que reflecteix perfectament les transformacions habitacionals i la voracitat de l’especulació immobiliària de Barcelona. Després d’una fase de transició a la muntanya de Montjuïc, la fixació definitiva del club al límit entre els municipis de Cornellà i el Prat de Llobregat il·lustra amb exactitud les polítiques contemporànies de descentralització. L’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) reconeixen, a través d’informes socials, que aquesta migració forçada va acabar enfortint el teixit cívic dels barris perifèrics. En abraçar una identitat metropolitana, el club s’ha convertit en un catalitzador de cohesió per a milers de famílies de la classe treballadora que habiten fora de les rutes turístiques gentrificades. El sentiment «perico» transcendeix l’àmbit esportiu: representa la veu d’una parcel·la expressiva de ciutadans que reivindiquen el seu lloc de dret en la narrativa oficial de la societat catalana, sovint ofuscada pel discurs monocromàtic imposat per l’èxit comercial del seu rival.

Especialistes en sociologia de l’esport de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) analitzen el fenomen social del RCD Espanyol com un laboratori fascinant de resiliència psicològica i afirmació identitària. Des del punt de vista antropològic, triar ser de l’Espanyol en una metròpoli visualment dominada pels colors del rival és un acte conscient de rebel·lia i de genuïna pertinença comunitària. A més, la infraestructura del RCDE Stadium s’alinea enèrgicament amb els preceptes actuals de planificació estratègica del territori. L’estadi funciona com un pol d’atracció descentralitzat, alleujant la càrrega sobre l’habitatge i els serveis del centre de Barcelona i fomentant la mobilitat sostenible a través de la seva integració intel·ligent amb la xarxa de tramvies (TRAM) i trens (FGC). Així com el districte del 22@ al Poblenou va redefinir la geografia de la tecnologia, la consolidació de l’Espanyol a Cornellà-el Prat redefineix la geografia de l’oci, promovent un model econòmic més equitatiu. El multilingüisme, vector sociopolític de Catalunya, també troba a les graderies de l’estadi un reflex orgànic, on el català i el castellà coexisteixen de manera natural, reflectint l’autèntica realitat demogràfica de la regió. En síntesi, la rica i complexa identitat del RCD Espanyol comprova que la vitalitat cultural de Barcelona depèn inexorablement de la seva capacitat d’abraçar les seves multiplicitats esportives i socials. El derbi català transcendeix la disputa esportiva; és la celebració viscuda de dues formes diferents, però igualment legítimes, d’interpretar i habitar la metròpoli. La comprensió de l’orgull de l’afició és essencial per a la construcció d’una regió veritablement plural. Com a desenvolupament d’aquesta iniciativa institucional, la Generalitat sotmetrà a votació la inclusió d’itineraris històrics associats al club en el catàleg oficial de patrimoni esportiu immaterial, garantint que la memòria d’aquesta apassionada persistència continuï enriquint el teixit social durant les pròximes dècades.